ALGINET, 1946 Nydia Lozano
Amb la seva obra intenta transcendir l’aparença de tot el que de viu hi ha: la pell, les plantes, les teles, la llum a la paret, la cadència d’una mà sobre el pit…
Els seus inicials paisatges llunyans, essencials i immòbils van deixar pas a la figura femenina, que és avui el centre de la seva obra.
BIOGRAFIA
Nydia Lozano va sentir des de molt jove, al seu poble d’Alginet, la inclinació de plasmar sobre el paper les seves impressions del camp i els pobles de València.
Les seves torres d’església i els seus rostres familiars van interessar a Josep Espert, la primera persona que li va parlar de què era la pintura i probablement l’única que podia parlar-li de pintors com Sargent a començaments dels anys seixanta. Va veure que el camí de Nydia estava ja traçat i la va ajudar a seguir-lo.
El primer pas important va ser matricular-se a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València el 1965. Durant aquests cinc cursos va exposar per primera vegada, va gaudir d’una beca a Roma i diversos premis van confirmar la seva vocació; i, entre les prosaiques classes i el sol del vell claustre de l’Escola va conèixer qui és el seu marit, el pintor Leopoldo Sánchez.
Tots dos es van mudar el 74 a Barcelona, en una època en què els quadres de Nydia suggerien una realitat, entre l’abstracte i el somiat, de paisatges llunyans, essencials, immòbils. Però aviat el mut parlar dels seus paisatges va protegir amb les seves paraules a la figura femenina, que és avui el centre de la seva obra. Una obra en la qual intenta transcendir l’aparença de tot el que de viu hi ha: la pell, les plantes, les teles, la llum a la paret, la cadència d’una mà sobre el pit. Però sense que es noti, sense que una línia marqui el canvi, perquè la mirada passegi amb l’ordre i la pau que vol Nydia a la vida.
Estudia de 1965 a 1971 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València.
Exposa per primera vegada el 1969 a València.
Premi Ciutat de Xàtiva (1965).
Pensionada a Segòvia pel Ministeri d’Educació i Ciència.
Medalla d’argent del Ministeri d’Educació i Ciència (1968).
Medalla de la Biennal d’Arts Plàstiques Caixa d’Estalvis del Sud-Est (1968).
Becada a Roma per la Fundació Castellblanch (1970).
Ha participat a les fires d’art contemporani: Art Sevilla, Art Santander, Interart – València, Line Arte– Gant, Art Forum – Nova York, Artexpo – Nova York, Art Miami – Miami, Florida.
Ha realitzat exposicions individuals a Madrid, Barcelona, València, Vitòria, Múrcia, Lisboa, Oporto, Brest, Nova York, Califòrnia, Los Àngeles, Florida, Chicago …
Exposicions
